Avui realitzaré la descripció i
crítica sobre el com ha estat gravat i que opino del següent spot
publicitari: Aquest és un spot que hem vist fa uns anys sobretot a la
campanya nadalenca (moment clau en que aquests productes fan el seu
"agost") en la televisió nacional dedicat a un perfum de la marca
Dior.
Si el vols veure, prem aqui.
Descripció objectiva
del spot, què veiem i com ho veiem:
Apareix una noia rossa vestida de
color daurat. L'entorn en el que es troba és de colors neutres, hi ha un que
destaca més, el daurat, aquest és en forma líquida dins d'un recipient de gran
mesura. Apareix una ampolla de perfum.
En el primer frame li veiem un
primeríssim primer pla dels ulls, però aquest té un moviment de transició amb
un zoom que s'allunya passant d'un primeríssim primer pla a un pla mig (passant
pel primer pla en aquesta transició). L'angle de la càmera és normal.
De cop i volta hi ha un salt en la imatge, passa
del pla mig al pla sencer, aquest cop sense moviment, sembla que l'angle aquest
cop sigui subtilment contrapicat, ja que la persona es situa a la part de
damunt de la imatge i la piscina del líquid daurat als seus peus.
A la següent transició d'imatges,
l'enfoquen de lateral, aturant-se en una escala de primeríssim primer pla en el
seu peu introduint-se en la piscina daurada.
Més tard enfoquen amb un angle contrapicat
(com anteriorment he dit, és molt subtil) la seva reacció plaentera en la
immersió d'aquesta piscina. L'escala està compresa entre un primer pla i un pla
mig, veiem que la imatge talla el capdamunt del cap i baixa una mica més enllà
dels pits.
Tot seguit l’enfocat des de
endavant, un pla general de la piscina metal·litzada i la seva cama que
s'introdueix en aquesta.
Seguidament veiem com surt el cap
de l'ampolla del líquid daurat en un pla detall. La tornen a enfocar a la model
caminant dins del líquid daurat movent els braços, aquest cop amb un angle
picat i de cantó. Segueix sortint l'ampolla del líquid i mentres ho fa la càmera
es va apropant amb molta lentitud. Ara enfocant a la model, ella para i es gira
a mirar directament a la càmera, l'enfoquen realitzant un primer pla d'ella i
com amb l'ampolla de perfum li van fent un zoom molt lent.
De nou l'ampolla, ara el zoom va
en contra la ampolla i ja està sortint del tot del líquid.
Descripció subjectiva
del spot:
La major part
dels anuncis de perfum utilitzen a la dona com a reclam ja que és símbol de
sensualitat, harmonia, tranquil·litat i suavitat que maneja en la seva forma de
ser, també és vista com un símbol sexual que és capaç d'atreure les mirades de
tots els homes i així cridar la seva atenció. En aquest spot, específicament,
l'aparença física de la dona és tractada com a
objecte en el moment en que la representa com a forma i contorn del element en
venda, és a dir, podem observar la clara fusió existent entre les formes de
l'ampolla del perfum i la vestimenta de la dona.
A més a més, el daurat, color predominant en l'anunci, té certa
associació amb l'or, la qual cosa ens indica que es tracta no d'un producte
de luxe. El perfum va dirigit a dones amb un nivell socioeconòmic alt, a
les quals els agradi el poder, l'or... En certa mesura, l'anunci tracta de
mostrar que aquest perfum farà a les dones sentir-se poderoses. Per acabar,
esmentar que el que realment es ven és la marca i no pas el producte en si,
l'últim frame és molt clar en aquest aspecte, ja que les lletres de la marca
són més grans que el nom del propi producte. Una marca què és? una manera de
viure, de formar part d'una elit...
En aquesta pel·lícula s'utilitza
el llenguatge audiovisual com a mitjà per explicar histories paradoxals entre
el contingut i el significat de la pel·lícula. És a dir, a la pel·lícula res és
el que sembla i el que ens pot semblar no ho és pas. El llenguatge audiovisual
fa que el sinistre sembli benèvol, i el que en aparença és lúgrube,
amaga tendresa rere ell. La mentida es disfressa de veritat. El real
sembla irreal. La bèstia resulta ser bella, i la bella, bèstia. Tot és
un autèntic ball de màscares.
El punt de vista d’en Burton, referint-nos a la
posició de la càmera i pla que aquesta enquadra, solen destacar els picats i
contrapicats per tal d’emfatitzar aquesta informació que ens transmet paradoxal
entre el contingut i el continent que anteriorment hem parlat. He observat que
fa ús fins i tot del anomenat angle aberrant, tipus d'angle que no sol ser
gaire usat i menys en cinema. Gran nombre de plans generals.
Apareixen colors contradictoris, en la mansió colors foscos, tenebrosos, i al barri colors vius, simulant la felicitat... però, lloc on realment s'amaga la malvat, la hipocresia... El negre a la pel·lícula vol simbolitzar quelcom dolent (exemple de la veïna quan vol seduir a en Edward, la roba interior és negre). Únic moment que algú del barri fa ús d'aquest color. Però que en l'interior de la negrura (Eduardo) hi ha la veritable bondat.
