jueves, 24 de octubre de 2013

Crítica sobre un spot publicitari

Avui realitzaré la descripció i crítica sobre el com ha estat gravat i que opino del següent spot publicitari: Aquest és un spot que hem vist fa uns anys sobretot a la campanya nadalenca (moment clau en que aquests productes fan el seu "agost") en la televisió nacional dedicat a un perfum de la marca Dior. 
Si el vols veure, prem aqui.
Descripció objectiva del spot, què veiem i com ho veiem: 

Apareix una noia rossa vestida de color daurat. L'entorn en el que es troba és de colors neutres, hi ha un que destaca més, el daurat, aquest és en forma líquida dins d'un recipient de gran mesura. Apareix una ampolla de perfum.

En el primer frame li veiem un primeríssim primer pla dels ulls, però aquest té un moviment de transició amb un zoom que s'allunya passant d'un primeríssim primer pla a un pla mig (passant pel primer pla en aquesta transició). L'angle de la càmera és normal. 


De cop i volta hi ha un salt en la imatge, passa del pla mig al pla sencer, aquest cop sense moviment, sembla que l'angle aquest cop sigui subtilment contrapicat, ja que la persona es situa a la part de damunt de la imatge i la piscina del líquid daurat als seus peus.  
A la següent transició d'imatges, l'enfoquen de lateral, aturant-se en una escala de primeríssim primer pla en el seu peu introduint-se en la piscina daurada. 

Més tard enfoquen amb un angle contrapicat (com anteriorment he dit, és molt subtil) la seva reacció plaentera en la immersió d'aquesta piscina. L'escala està compresa entre un primer pla i un pla mig, veiem que la imatge talla el capdamunt del cap i baixa una mica més enllà dels pits. 

Tot seguit l’enfocat des de endavant, un pla general de la piscina metal·litzada i la seva cama que s'introdueix en aquesta. 

Seguidament veiem com surt el cap de l'ampolla del líquid daurat en un pla detall. La tornen a enfocar a la model caminant dins del líquid daurat movent els braços, aquest cop amb un angle picat i de cantó. Segueix sortint l'ampolla del líquid i mentres ho fa la càmera es va apropant amb molta lentitud. Ara enfocant a la model, ella para i es gira a mirar directament a la càmera, l'enfoquen realitzant un primer pla d'ella i com amb l'ampolla de perfum li van fent un zoom molt lent. 
De nou l'ampolla, ara el zoom va en contra la ampolla i ja està sortint del tot del líquid.

Descripció subjectiva del spot:

La major part dels anuncis de perfum utilitzen a la dona com a reclam ja que és símbol de sensualitat, harmonia, tranquil·litat i suavitat que maneja en la seva forma de ser, també és vista com un símbol sexual que és capaç d'atreure les mirades de tots els homes i així cridar la seva atenció. En aquest spot, específicament, l'aparença física de la dona és tractada com a objecte en el moment en que la representa com a forma i contorn del element en venda, és a dir, podem observar la clara fusió existent entre les formes de l'ampolla del perfum i la vestimenta de la dona. 

A més a més, el daurat, color predominant en l'anunci, té certa associació amb l'or, la qual cosa ens indica que es tracta no d'un producte  de luxe. El perfum va dirigit a dones amb un nivell socioeconòmic alt, a les quals els agradi el poder, l'or... En certa mesura, l'anunci tracta de mostrar que aquest perfum farà a les dones sentir-se poderoses. Per acabar, esmentar que el que realment es ven és la marca i no pas el producte en si, l'últim frame és molt clar en aquest aspecte, ja que les lletres de la marca són més grans que el nom del propi producte. Una marca què és? una manera de viure, de formar part d'una elit...

lunes, 14 de octubre de 2013

Què penso de les pel·lícules com un recurs didàctic/educatiu? Com ho aplicaria?


Crec que fer ús de pel·lícules amb finalitats educatives tenen un gran nombre d'avantatges tals i com:


  • Representa la societat tal i com és sense necessitat de ser explicada explícitament.
  • Ús d'un alfabet no tradicional, ús de la imatge.
  • Ens permet empatitzar, "viure en primera persona" les situacions que ens mostra, és a dir, identificar-nos.
  • Ens trasllada a altres espais i temps i fer-nos una idea de com eren.
  • Ens permet entendre i aprendre de manera més visual els conceptes que ens vulguin explicar.
  • Eina equitativa entre estudiants, és a dir, proporciona una major facilitat de comprensió en persones que no coneixen gaire bé la llengua.
  • Motiva als estudiants haver de fer classe amb elements d'aquestes característiques.
  • Fomenta l'anàlisi crític.

Però també comporta, en menor nombre, algun inconvenient com:
No disponibilitat de temps suficient en el currículum estudiantil per la visualització d'aquests, a part de que les classes no són el suficientment llargues de manera que comporta tallar-les en un punt, reanudar. Fet que comporta que s'allargui varies sessions i que es perdi la motivació i el fil del film.
Per tant, el que jo faria seria prepara un guió pels alumnes amb el que volgués analitzar de la pel·lícula dies abans de la seva visualització. Aclarir els dubtes que es poguessin tenir. Tenir una sessió acordada amb altres professors per tal de poder fer la visualització sense interrupcions i després un debat sobre aquesta, orientant als estudiants al que ens interessa que hagin entès i després l'execució del treball o activitats plantejades.

Què és una wiki?

Qui no sap què és una wiki pot obrir, l'explorador d'internet, segurament li surt google i pot buscar el significat.

El que ens expliquen de manera més comuna és l'origen de la propia paraula (hawaià, wikiwiki vol dir ràpid) igual que obtenim nosaltres la informació a trevès d'ella, de manera molt ràpida.

També ens explica que la més habitual és la wikipedia, i que són planes web que s'editen en grup, mitjançant la col·laboració de les aportacions d'aquestes persones.

L'estructura d'aquesta és dinàmica, ja que es pot canviar constantment i que el seu contingut pot ser fiable o no.

Esmentar, que a classe n'estem construïnt una com a treball transversal de l'assignatura de CIE II.

Per últim m'agradaria comentar una anècdota entorn aquestes planes web i les seves característiques. No fa gaire, la meva parella i jo vam debatre què era un lustre, jo li deia que 5 anys, ell que 15, a l'estona em va dir que anès al ordinador, que m'ho demostraria, i vaig veure que a la wikipedia posava exactament que eren 15. Me'n vaig adonar del que havia fet, però unes altres persones o jo mateixa en un altre moment o amb una altre informació ens ho creiem, per tant, hem de contrastar sempre la informació!!!!

Comentari de "De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0"

Si vols descarregar l'article prem aquí.

Resum.
En l'article escrit per Manuel Area i Teresa Pessoa, ens explica coses com que perquè la societat evolucioni, del que fins ara s'ha trobat en estat sòlid, cap al líquid, és a dir, adaptatiu en el seu context i entorn, el que hem de fer és alfabetitzar-nos digitalment, ja sigui en continguts i en competències.

Els continguts que ens expliquen tots ells simultanis i entrecreuats els uns els altres els podem diferenciar en sis.

  • Biblioteca Universal. Actualment vivim en un lloc on existeix un excés d'informació, de manera que són necessàries competències per tal d'utilitzar-la eficaçment. Però a més, cal aclarir que tenir més informació sigui sinònim a tenir més coneixement.
  • Mercat global. empreses i usuaris, totes dues parts, han de tenir les competències necessàries per fer ús del espai virtual destinat a la transacció i el consum responsable.
  • Connexió hipertextual. Actualment trobem que la cultura es troba fragmentada, però enllaçada mitjançant vincles per tal de consumir-la de manera ràpida. Hi ha un triomf de la immediatesa comunicativa en front la reflexió intel·lectual. SMS triomfa sobre el text narratiu. 
  • Xarxes socials. Tenim la possibilitat d'interaccionar i compartir informació amb moltes persones, de manera molt senzilla, en directe i sense intermediaris.
  • Comunicació multimèdia i audiovisual. Comunicació no tan sols en text, podem fer ús de múltiples medis com fotos, icones, reproducció d’àudio...
  • Entorns virtuals interactius. Construcció d'un medi digital que permet integrar sensacions d'origen artificial. 

Tot això s'ha de dur a terme amb les competències necessàries per tal de que l'ús de les TIC sigui correcte i adequat.


  • Instrumental
  • Cognitivointelectual
  • Socioculturals
  • Axiològica
  • Emocionals


Si això es compleix, el subjecte tindrà la capacitat d'actuar i participar de forma autònoma, culta i crítica en la cultura del ciberespai. Conseqüentment ens trobarem amb l'ansiada societat líquida, intel·ligent, equitativa i democràtica.

Reflexió personal

Penso que això queda molt lluny, que de moment és bastant utòpic. S'està fent molt mal ús encara de les TIC, fins i tot m'atreviria a dir que s'utilitza de manera inconscient, sense conèixer la capacitat d'aquestes i que l'objectiu que ens marquem no arribarà a complir-se, o sinó en queden molts anys de per mig i molta pedagogia entorn d'elles.
En el moment en el qual arribés (esperem) o proper a ell, m'agradaria saber quines mesures prendrien els governs per tal d'evitar la societat intel·ligent, equitativa i democràtica, mesures tals i com fins ara han intentat i fins i tot han arribat a prendre en certs llocs com la Llei Sindel aquí a Espanya, i la SOPA als EEUU. Perquè dic això? perquè penso que són els primers que la desigualtat social els afavoreix, per tant no interessa l'educació de la societat.

El meu ús de les eines 2.0.

Si vols descarregar l'article prem aqui.
Arrel l'article del Dr. Pere Marquès Graells La web 2.0 y sus aplicaciones didácticas 2007 he reflexionat sobre quin ús faig d'aquestes, en quin context,...
Els requisits previs per fer ús de les aplicacions Web 2.0. són les infraestructures habilitades per accedir-hi.

En el meu cas hi compto amb l’accés a webs 2.0. gràcies a una connexió a Internet des de casa (majoritàriament dels cops) però també mitjançant la connexió que m’ofereix la ciutat on m’ubiqui (per la biblioteca o zones amb wi-fi).

L’àmbit de competències el descric detalladament en l'entrada anterior, però resumidament,  crec que en tinc bon nombre d’aquestes, tant digitals com socials.

Mitjançant avancem en el article, anem veient més apartats, el primer, “crear blogs i wikis”. D’aquest seguit de webs, jo actualment he començat a utilitzar un blog personal, en el qual explico coses que em venen al cap i vull expressar (entri o no gent a llegir).
Respecte wikis, faig ús d’elles, però no hi col·laboro en cap, fins al moment, ja que aviat haurem de fer una per aquesta classe.

En els entorns per a compartir recursos, utilitzo sovint webs per a descarregar llibres penjats a la web, com “quedelibros” o “bibliotheka”, si vull cercar documents, o revistes faig ús de planes web que comparteixen documents d’aquestes característiques com “4shared” (encara que aquest no només comparteix revistes i documents, també música, pel·lícules…). No faig molt d’ús de pàgines per a imatges, ja que no m’agrada, em fa desconfiar molt i no m’agradaria que les meves fotos acabessin en mans d’algun hacker o una cosa similar.

Per visualitzar vídeos normalment faig ús del “youtube”. Altres aplicacions web, com presentacions multimèdia, disposar de podscasts etcètera, conec on dirigir-me (slideshare, aradio o bé webs de emissores radiofòniques) però ja no ho utilitzo tant com abans que era una gran seguidora d’un programa de radio.

Fent referència a les xarxes socials només utilitzo dos i de maneres molt diferents. Facebook, d’una manera activa i twitter de forma passiva, és a dir, amb aquesta xarxa social, tan sols segueixo a persones, entitats, partits polítics… per tal de conèixer de primera mà com està la situació laboral, econòmica, militant, del tercer sector... o bé la seva opinió, això m’ajuda a construir la meva realitat sense que hagi mitjans d’informació com la premsa escrita que la distorsionin tant.
Però a més, hi ha altres tipus de recursos web 2.0. dels quals els que sovint utilitzo són el calendari (google calendar) aquest recurs l’utilitzo des de que he començat a estudiar a la Universitat i de moment no tinc cap queixa, tinc tots els dies organitzats i puc fer el que vull i necessito sense anar estressada, per primer cop.
Un altre recurs seria el traductor, especialment per l’anglès ja que no se’m don gaire bé.